Un Momento de Reflexión y Gratitud
Complir 65 (milions) d'anys és tot un èxit...,
sentir que per dins encara corre la sang dels 30 i dels quaranta..., saber que la consciència s'ha anat obrint pas i el cor s'ha engrandit...,
tenir la visió ampla i a l'hora interna (malgrat les ulleres),
i conviure amb IA, amb les ratlles dels avions, amb la gran enganyifa social humana, amb les soledats de les xarxes i les ciutats..., amb els encontres i els retrobaments, en amor i presència, creativitat i energia inesgotable, salut conscient i sobirana,
llibertat estranya i coneixements cada dia més serens, és tota una alegria...
potser arribaré als cent anys o no, potser m'alliberaré d'aquest somni virtual, en un instant...
passar dels 65 és una fita insondable que omple de goig i de vertigen, on el nen intern encara riu i corre per tot arreu...
poder recórrer la vida vivint cada moment, cada compàs, cada tempo, és el que comparteixo amb qui vol volar a prop de mi...
Ara tinc nous projectes, noves aventures al davant, deixar-ho tot i tornar a començar, i saltar al buit del destí, en confiança com ho fan els ocells, gràcies al moviment de les pròpies ales.
